Fuente: http://www.diaridegirona.cat/cultura/2014/12/25/joan-carreras-pera-publica-antologia/703187.html
L'escriptor i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, que també és rector de Tossa de Mar, el capellà Joan Carreres i Péra, acaba de publicar el llibre La fe de cent poetes catalans, que, segons les seves pròpies paraules, constitueix una "antologia de cants espirituals catalans que abraça des de Ramon Llull, un autor medieval, el primer que escriu en un català poc aprovençalat, fins Laia de Ahumada, una autora del segle XXI".
El cant espiritual pot considerar-se també com un gènere literari consistent a adreçar-se directament a la divinitat. Carreres i Péra ha dut a terme un treball de recerca i ha escollit una poesia per autor.
De Joan Maragall ha extret el Cant espiritual, de Verdaguer també ha escollit el seu cant espiritual, titulat Qui com Déu?, aquest molt poc conegut, i escrit abans que l'autor de Canigó fos capellà.
Carreres i Péra ha trobat apel·lacions a la divinitat en l'obra de nombrosos autors, en el cas de Ramon Llull dins el Llibre d'Amic e Amat.
"Quan parlem de la fe no pensem només en les persones que es lliuren en ànima a Déu, sinó també en els escriptors que interpel·len Déu", aclareix Carreres i Péra, que ha seleccionat de Joaquim Ruyra el poema Fe, que arrenca així: "Crec que Jesús és Déu, el cor m'ho diu...".
També hi ha una obra de Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - 1965), amb un títol sorprenent, Jo pecador, un poema que fa: "Jo he pecat de dubte, jo he pecat d'oblit / la melanconia del meu esperit / m'ha esborrat el goig de la joventut, /el goig de l'amor.../ Pietat, Senyor!..."
Miquel de Palol implora Nostresenyor, un cas semblant al de Carles Fages de Climent, que firma versos com el següent de la seva popular Oració al Crist de la tramuntana: "Braços en creu damunt la pia fusta, / Senyor. empareu la closa i el sembrat".
Miquel Martí i Pol canta a Preguem: "Tenim el cor profundament cavat en ombres, / i la vostra veu, Senyor, és groga com els blats".
La fe de cent poetes catalans dóna de cada autor un resum elaborat personalment pel propi Joan Carreres i, a més a més, informa de la mètrica de cada poesia.
El llibre, que es completa amb un epíleg del bisbe de Girona, Francesc Pardo, té quatre índex, el primer per situar cada autor en la història de la literatura catalana, el segon és un índex dels primers versos per fer memòria als que no en recordin el títol, el tercer és l'índex d'autors, i el quart és un índex d'antologies de la literatura catalana.
"Aquest darrer índex -?comenta Carreres i Péra- és una prova que la literatura catalana és de les que més antoligies ha generat".
De vegades, el cant espiritual és d'autors més coneguts per la seva obra en prosa. És el cas de Joan Fuster, un pensador que es pot situar als rengles de l'anticlericalisme, però en el temps de la censura es va haver de refugiar a Ediciones Verbo, d'Alacant, on va publicar el poema Aquest crit que ara penso, que es refereix a "aquests trossets detarda de d'on sento / Déu com una carona sobre els polsos".
Espriu amb el Setmana Santa, Josep M. de Sagarra amb Oració, o Pere Quart amb Cant d'un home també són al llibre de Carreres.